Novament ens trobem davant la celebració commemorativa
del Dia de la Dona. Des de CNT- València, no podem entendre aquest dia
com una altra jornada puntual que –majoritàriament- es subratlla i
reivindica oblidant, de vegades, que les agressions a les quals la
nostra lluita s’enfronta amb convicció no sols comprenen un temps
determinat de 24 hores.
El patriarcat i la seua injustícia medieval, així com la
desigualtat que emana de la hegemonia masculina, no comença i acaba amb
data i hora exacta. Como no ho fa, altrament, l’opressió del capital.
En paral·lel a les fal·làcies que s’acomoden amb una facilitat esglaiant
a la nostra societat –sempre amb l’ajuda dels mitjans de
(des)informació-, existeix encara la creença il·lusa que realment homes i
dones gaudim, a hores d’ara, d’un tracte igualitari. La qual cosa no
hauríem de qüestionar si no fos per la desigualtat laboral, la dedicació
exclusiva a tasques no remunerades –i de vegades infravalorades a les
seus pròpies llars-, pensions miserables, acomiadaments per maternitat,
treballadores estrangeres explotades per la desregulació de determinats
sectors, esclaves sexuals –moltes d’elles sotmeses per dones- o la
discriminació positiva, que no és sinó una altra mena més de desigualtat
en la seua versió més sibil·lina… Fets inapreciables i
sobredimensionats per alguns i/o algunes, sense dubte. Com el nostre
lloc a la societat, esclafat i eclipsat per la por que la dona agafe les
rendes de la seua vida i ocupe el seu lloc a la lluita per la
emancipació pròpia, deixant d’una banda eixe paper d’actriu secundària a
la vida d’alguns pares i marits, i rebel·lant-se contra una societat
implacable que, mitjançant un masclisme interioritzat, no li perdonarà
la imperfecció -ni per dins ni per fora.
Moltes de nosaltres no desitgem que ens obrin porta
alguna o ens cedeixen la paraula per delicadesa i deferència
cavalleresca. Tampoc no volem ser mantingudes ni que es disculpen per
actituds grolleres o paraules malsonants en la nostra presència. Volem
ser iguals, amb els mateixos drets, deures i responsabilitats. Moltes
volem poder i podem voler NO ser perfectes. Volem poder NO tindre sempre
un gest dolç, comprensiu i sumís, volem poder parlar amb veu alta i
ferma, cridar i lluitar fins les últimes conseqüències, sense ser per
això condemnades i prejutjades. I volem fer-ho sense que això cride
l’atenció, sense que d’això emane un tufet distintiu d’allò “anormal”,
sense que es considere –encara que siga de manera indirecta i
inconscient-, eixir-se d’allò “natural”. El jou opressor d’un cànon
estètic, psicològic i actitudinal NO pot escriure el nostre guió perquè
eixes paraules han d’eixir de la nostra gola.
L’emancipació i la lluita per la igualtat, així com el
trencament amb el sistema patriarcal, és responsabilitat de tots i
totes. No sense la implicació de tots i totes aconseguirem la societat
justa i igualitària que volem. No sense l’autocrítica i la reflexió
sobre els nostres actes arribarem a atènyer-la. Fomentem la igualtat
cada dia, a cada decisió i a cada gest. Reivindiquem aquest dia des de
la coherència i la conseqüència diària.
Siguem iguals en la lluita.
ACUDEIX A LA MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ
Parque del Parterre, a las 19.30h
www.valencia.cnt.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada