JORNADES DE DEBAT SOBRE COMUNISME LLIBERTARI A PARTIR DE L'OBRA D'ALEXANDER BERKMAN “L'ABC DEL COMUNISME LLIBERTARI"

El sentit de la llei, l'ordre i la justícia, el paper dels sindicats i l'Estat. I sobre tot com dur endavant el canvi cap a una nova societat

VINE I CONTA'NS QUÉ PENSES I SI NO SAPS
QUÉ PENSAR, VINE I FORMA LA TEUA OPINIÓ

DIVENDRES A LES 20'00 H. A PARTIR DEL 5 DE
FEBRER AL LOCAL DE CNT C/ SANT VICENT, 18
D'ALCOI
DESPRÉS SOPAR DE GERMANOR PER 5 €

L’ABC del Comunisme Llibertari és una de les obres fonamentals per a comprendre
l’anarquisme. Amb un llenguatge clar i directe, Alexander Berkman ens mostra els
grans mals de la societat: el treball assalariat, l’Estat, la religió, la guerra, la presó, etc.
L’autor, una de les figures més honestes i coherents del moviment llibertari
internacional, desfà una per una les mentides que sustenten el capitalisme. Però no
només s’encarrega de enderrocar els mites i llocs comuns que encoratgen l’existència
d’aquest sistema criminal, sinò que també els d’altres formes polítiques totalitàries
existents.
Berkman però, a més de destruir es dedica a l’encara més complicada tasca de construir,
mostrantnos
el funcionament de la futura societat llibertària, al menys en una de les
seues possibilitats. D’ahí que aquest llibre siga quelcom més que un compendi de com
funciona l’anarquisme. És una eina més en el nostre camí cap a la llibertat.
Alexander Berkman va nèixer a Vilnius (Lituània) el 21 de novembre de 1870, serà
una de les principals figures de l’anarquisme en EEUU, on va arribar cap a febrer de
1888. Ràpidament es va vincular amb la comunitat anarquista alemanya en Nova York.
Quan en juliol de 1892, durant la vaga de Homestead (Pittsburg), varen ser assassinats
onze obrers, Berkman, desesperat davant la impunitat amb la qual actuava la patronal,
decideix venjarse
atemptant contra Henry Frick, un dels patrons de les fàbriques en
vaga. Va facassar, encara que açò no va impedir que el comdemnaren a 22 anys de
presó, molts dels quals els va passar a cel.les d’aïllament. D’aquesta experiència surt un
llibre, Memòries d’un anarquista en presó.
Alliberat en 1906, desplegará una gran activitat junt a la seua companya i amiga Emma
Goldman. Així de l’empenta d’ambdós surgirá una de les revistes més prestigioses de
l’anarquisme com va ser Mother Earht. En 1916 front al bel.licisme imperant que
conduiria EEUU a la I Guerra Mundial, Berkman iniciará la publicació de la revista The
Blast com a òrgan d’expressió del moviment d’oposició a la guerra. Finalment ambdós,
junt a molts altres anarquistas, serien deportats a Russia cap a 1919 al negarlos
la
ciutadania en EEUU.
El seu exili en aquest país els va dur a col.laborar amb la incipient Russia soviètica fins
que prenen conciència , rere el bombardeig i l’assalt per part de l’Exercit Roig de la
ciutat de Kronstadt, del veritable tarannà del règim bolxevic. A partir d’alló que van
viure a la Russia comunista sorgirien El Mite Bolxevique y La Insurreció de Kronstadt.
Després de fugir de Russia, Goldman i Berkman viuen a França, continuant la seua
tasca de propaganda a pesar de l’estreta vigilància per part de la policia francesa. En
1929 redactarà un compendi d’ideologia anarquista, en forma de manual, Now and
After: The ABC of Communist Anarchism (What Is Communist Anarchism?), que en
España es va traduir com El ABC del Comunismo Libertario editat en 1937 per Tierra y
Libertad.
Al llarg de la dècada dels 30, Berkman vorà com la seua salut s’anirà resentint, sofrint
diversos atacs que l’anaven postrant al llit, la qual cosa, finalment, el va conduir a
prendre la decissió de llevarse
la vida el 28 de juny de 1936, dies abans de què a
Espanya sorgira, rere el colp d’Estat Militar, la força revolucionària per la qual tant
havía lluitat Berkman.